Convidats: Marc Recha, director, i Montse Germán, actriu
Enmig dels Pirineus, després de més d’una dècada treballant de jardinera per als propietaris de les luxoses urbanitzacions de la Cerdanya, l’Ona està a punt de complir els cinquanta anys i vol deixar la feina per dedicar-se a pilotar una avioneta turística. És una dona forta, reservada, que va ser pilot privat d’helicòpter fent rescats de muntanya. Fins que un dia, inesperadament, ho va deixar, i es va instal·lar en una tranquil·la vall de la Cerdanya, on ara viu amb el seu fill Sergi, un adolescent de quinze anys. L’arribada d’uns estranys que s’instal·len a un xalet de la urbanització canvia la vida de l’Ona i les persones que més estima, i fa emergir el passat més terrible.
Versió original en català
No recomanada per a menors de 16 anys
Compra les teves entrades aqui
El director Marc Recha:
Nascut a Barcelona, de formació autodidacta, Marc Recha va debutar en el format de llargmetratge amb la pel·lícula El cielo sube el 1991, després de filmar diversos curtmetratges. Amb el seu segon film, ja en llengua catalana, L’arbre de les cireres (1998), inicia una frase en què destaca la seva preferència per filmar en ambients rurals i tranquils.
Amb el film Pau i el seu germà, el 2001, va ser present a la secció oficial del Festival Internacional de Cinema de Canes. Fins a aquell moment, aquesta va ser l’única pel·lícula en català que ho aconseguia.
Ha estat guionista de totes les seves pel·lícules. A Dies d’agost, a més, apareix com a actor al costat del seu germà David Recha.
Filmografia
2023 Ruta salvatge
2017 La vida lliure
2015 Un dia perfecte per volar
2009 Petit indi
2006 Dies d’agost
2003 Les mans buides
2001 Pau i el seu germà
1998 L’arbre de les cireres
1994 És tard (curtmetratge)
1991 El cielo sube
Montse Germán
La castellarenca Montse Germán, nascuda a Sabadell, és una actriu formada a l’Institut del Teatre de Barcelona. Va debutar al teatre de la mà de Sergi Belbel amb El mercader de Venècia de William Shakespeare (1994), interpretant el personatge de Jésica. Després, ha treballat amb directors com Calixto Bieito, Lluís Homar, Manel Dueso, Ariel García Valdés, Carme Portaceli o Carol Lopez, entre molts altres. La seva trajectòria combina teatre i televisió, amb sèries com Laberint d’Ombres o Infidels a TV3. També ha participat en sèries estatals com El Comisario o Hospital Central de Tele 5 i, més, recentment Cites o Sé quién eres ambdues de Pau Freixas.
El seu debut al cinema va arribar el 2005 amb Ficció, de Cesc Gay, que li va valer nominacions millor actriu i actriu revelació i que li va comportar alguns premis, com el premi Túria 2007 a millor actriu revelació espanyola i el premi Butaca 2007 a millor actriu catalana de cinema. També ha participat en altres pel·lícules, com Atlas de geografía humana (2007), Tocar el cielo (2007), Els nens salvatges (2012), Sonata per a violoncel (2015)o La dona il·legal (2020).
Des de 2017 és coprotagonista la sèrie diària de TV3 Com si fos Ahir.
Filmografia
2017-actualitat Com si fos ahir (sèrie de televisió)
2023 Ruta salvatge
2020 La dona il·legal
2017 Sé quién eres (sèrie de televisió)
2015 Cites (sèrie de televisió)
2015 Sonata per a violoncel
2012 Kubala, Moreno i Manchón (sèrie de televisió)
2012 Els nens salvatges
2011 Ridícula (curtmetratge)
2011 Leyenda (curtmetratge)
2009-2011 Infidels (sèrie de televisió)
2009-2010 Hospital Central (sèrie de televisió)
2009 Les veus del Pamano (sèrie de televisió)
2009 Carta de Francia (curtmetratge)
2008 El castigo (minisèrie)
2008 Cazadores de hombres (sèrie de televisió)
2008 El patio de mi cárcel (sèrie de televisió)
2007 Positius (sèrie de televisió)
2007 Tocar el cielo
2007 Atlas de geografía humana
2006 El partido (pel·lícula per a televisió)
2006 Ficción
2006 Un día, una nit (pel·lícula per a televisió)
2002 Jet Lag (sèrie de televisió)
2002 El comisario (sèrie de televisió)
2001 Opción incorrecta (curtmetratge)
2000 Los domingos (curtmetratge)
1998-2000 Laberint d’ombres (sèrie de televisió)
1997 Estació d’enllaç (sèrie de televisió)
1997 Makinavaja (sèrie de televisió)
1996 Rosa, la lluita (sèrie de televisió)
1996 Rosa, punt i a part (minisèrie de televisió)
“Fascinant retrat (…) és una pel·lícula que s’assembla molt a la pell de la seva protagonista. L’aspror de l’Ona, com el seu laconisme, flueix amb una cadència suau i reposada“. Elsa Fernández-Santos: Diario El País
“La planificació en format panoràmic és exquisida (…) aquesta història redimensiona les seves pròpies limitacions fins a convertir-se en un cant a la llibertat expressiva, més a prop del cinema de gènere que del d’autor“. Quim Casas: El Periódico de España
-
Afegeix un nou comentari