Sparrows

Auditori Miquel Pont
Títol original
Sparrows (pardals)
Durada
99min.
Any
2015
País
Islàndia

VOSE

Relat iniciàtic sobre un adolescent de 16 anys, Ari, Qui després d’haver estat vivint amb la seva mare a Reikiavik, ha de tornar a la llunyana regió dels fiords occidentals per viure amb el seu pare on haurà d’enfrontar-se amb la difícil relació amb el seu pare. També troba canviat als seus amics de la infància. En aquest ambient desesperançador, Ari, ha d’esforçar-se per trobar el seu camí.

Que diu el director

Rúnar Rúnarsson va néixer el 20 de gener de 1977a Reykjavik (Islàndia). És director i productor i es va donar a conèixer amb la pel·lícula Sparrows.

Rúnar Rúnarsson, en una entrevista a Europa Press va dir “Mai ens fem adults”(...) “Segons anem creixent tenim més experiència amb la que podem prendre decisions correctes, però mai arribem a un nivell en el que no faci falta créixer més, seguim evolucionant i desenvolupant-nos durant tota la vida”.

Potser hauríem de veure l’adolescència com una nova manera de seguir creixent, sense repudiar-la? Això ho dic jo, què us sembla? Si s’ha de borrar, FORA!!!

Filmografia

2015: Sparrows (Gorriones).

2011: Eldfjall (Volcán)

2009: Anna (Curt)

2008: Smáfuglar (Two Birds). Curt

2004: Síðasti bærinn (The Last Farm).Curt

2002: Leitin ad Rajeev (Documental)

Crítiques

“Delicat, sensible i veritable retrat d’una adolescència acorralada” Carlos Boyero: Diario El País

Sense gradació, indiferent a la possibilitat d’un relat, la pel·lícula es limita a subratllar una i altra vegada la mateixa idea, la sensació de fracàs” Luis Martínez: Diario El Mundo  

“Una netíssima sensibilitat davant la tragèdia (...) Està sensacionalment cunclòs amb un parell de traumes d’efervescència retardada (...)”  Carlos Marañón: Cinemanía

“És un retrat íntim (...) un viatge iniciàtic filmat amb una impecable, austera i a vegades gelada serenitat.”    Roger Salvans:Fotogramas   

 “L’animadversió del paisatge i les desconfiances (...) que l’adolescència obliga a combatre als qui la sofreixen, són el ciment emocional que aguanta l’edifici fílmic (...)”   Otii Rodríguez Marchante: Diario ABC

"Pel·lícula petita, mesurada, tensa però sense inquietuds (...)”.Quim Casas: Diario El Periódico

          

Premis
2015: Festival de San Sebastián: Concha de Oro a Millor pel·lícula.

Afegeix un nou comentari

Text pla

  • No es permet l'ús d'etiquetes HTML.
  • Les línies i paràgrafs es trenquen automàticament.
  • Les adreces web i de correu electrònic es transformen en enllaços automàticament.