Versió original subtitulada en castellà
Un director convoca les seves actrius favorites, amb les quals ha treballat i les que ha estimat. Vol fer una pel·lícula sobre dones, però no revela gran cosa: les observa, en pren exemple, s'inspira, fins que la seva imaginació les catapulta a una altra època, a un passat on el soroll de les màquines de cosir omple un lloc de treball dirigit i poblat per dones, on els homes tenen petits papers marginals i el cinema es pot explicar des d'un altre punt de vista: el del vestidor.
Pel·lícula NO recomanada per a menors de 12 anys.
Ferzan Öspetek va néixer a Istanbul el 1959, però es traslladà a Itàlia el 1977 per estudiar a la Universitat la Sapienza de Roma. Posteriorment estudià cursos de direcció a l'Acadèmia d'Art Dramàtic Silvio d'Amico a Roma. Treballà com a assistent de direcció amb Massimo Troisi, Maurizio Ponzi, i altres directors italians. Özpetek debutà com a director el 1977 amb Il bagno turco. La pel·lícula recollí molts èxits entre la crítica. El seu segon llargmetratge, L'últim harem, fou una representació lírica dels últims dies de l'Imperi Otomà. Aquesta pel·lícula mostra una història d'amor entre una de les dones de l'harem i un dels eunucs encarregats de vigilar-la.
Ferzan Özpetek és obertament gai i tracta el tema de la sexualitat en diverses de les seves obres. Una d'aquestes pel·lícules és, per exemple, Les fades ignorants). Aquest llargmetratge narra la història d'una dona (interpretada per Margherita Buy) que descobreix que el seu marit, recentment mort, feia anys que mantenia una relació amb un altre home (interpretat per Stefano Accorsi).
El seu següent llargmetratge, La finestra di fronte, obtingué un Globus de Vidre al Festival Internacional de Cinema de Karlovy Vary. El veterà actor Italià Massimo Girotti actuà per últim cop en aquesta pel·lícula.
Una altra obra seva és Cuore Sacro, el commovedor retrat d'una jove executiva que es replanteja la seva vida després del suïcidi de les seves dues millors amigues i comença a dedicar-se a atendre persones excloses de la societat.
El 2007 realitzà Saturno Contro, on mostra les relacions que hi ha en un grup d'amics i les seves actituds davant la mort, la traïció i la separació.
"Una pel·lícula apassionada, excessiva i exuberant (...) si entres al seu univers, saturat de nostàlgies, tafetà i pedreria, i acceptes les regles del joc, 'Diamanti' és entretinguda i té l'encant de les pel·lícules 'demodé' (...)"
Desirée de Fez: Diari El Periódico.
"Özpetek torna a teixir, aquí literalment, una oda a l'enamorament enclaustrat, a aquell que més que viure, somiem. Recordem. (...)" Faust Fernández: Fotogrames.
"Un espectacle visual amb un conjunt d'actrius en estat de gràcia. (...) El vestuari és l'element cohesionador de la història, una meravellosa desfilada de vestits imaginats per Stefano Ciammitti (...). "Nuria Vidal: Cinemania.
2 nominacions a la millor actriu secundària i a la millor cançó original als Premis David di Donatello del 2025
Afegeix un nou comentari