L’any 2018 un grup de nou dones van presentar una denúncia contra dos dels seus professors de l’Aula de Teatre de Lleida per abusos sexuals comesos entre els anys 2001 i 2008, quan eren unes adolescents. Va ser massa tard. Per por, per vergonya, perquè van trigar molt temps a entendre i digerir el que els havia passat, la denúncia va arribar quan el cas ja havia prescrit i es va arxivar. El que no sabien és que, tot i que el cas havia prescrit, els seus testimonis estaven obrint una porta en la qual, potser, no tot estava perdut.
VOE i VOC
No recomanada per a menors de 12 anys
Compra les teves entrades aquí
Isabel Coixet néix a Sant Adrià del Besòs el 1960. Començar a fer pel·lícules casolanes quan li van regalar una càmera de 8 mm per la primera comunió. Després de llicenciar-se en Història, especialitzant-se als segles XVIII i XIX per la Universitat de Barcelona, es dedica a la publicitat i la redacció d'anuncis. Funda la seva pròpia productora el 2000, Miss Wasabi Films.
El 1988, Coixet va realitza el seu debut com a guionista i directora amb Demasiado viejo para morir joven, pel·lícula que li va suposa una candidatura als Premis Goya, en la categoria de Millor Director Novel. Realitza la seva primera pel·lícula en anglès el 1996 que va titular Things I Never Told You (Cosas que nunca te dije). Un emotiu drama amb un repartiment d'actors nord-americans encapçalat per Lili Taylor i Andrew McCarthy que li va valer la segona proposta als Premis Goya en la categoria de Millor Guió Original. Coixet s'associa llavors amb una productora francesa i el 1998 torna de nou a un guió en espanyol per realitzar l'aventura històrica, A los que aman.
L'èxit internacional li va arriba el 2003 de la mà del drama intimista My Life Without Me (Mi vida sin mi), una cinta basada en un relat curt de Nancy Kincaid on l'actriu canadenca Sarah Polley encarna Ann, una jove mare que decideix amagar la seva família que té un càncer terminal. Aquesta coproducció hispano-canadenca va ser molt elogiada al Festival Internacional de Cinema de Berlín. Coixet va continua treballant amb Polley en una nova cinta, The Secret Life of Words (La vida secreta de las palabras) el 2005, protagonitzada per Sarah Polley, Tim Robbins i Javier Cámara. La pel·lícula va ser premiada amb quatre Goyas: Millor Pel·lícula, Millor Director, Millor Producció i al Millor Guió.
El 2005, Coixet suma a 18 prominents cineastes internacionals entre els quals destaquen Gus Van Sant, Walter Salles i Joel i Ethan Coen per a l'innovador projecte col·lectiu Paris, je t'aime, en què cada director explora un districte de la ciutat de París. Coixet també ha realitzat destacats documentals de temes de gran importància com Invisibles, que va ser seleccionat per a la secció "Panorama" del Festival de Berlín de 2007, sobre Metges Sense Fronteres.
El 2008 s'estrena Elegy, rodada a Vancouver i produïda per Lakeshore Entertainment, basada en la novel·la de Philip Roth The Dying Animal (L'animal moribund), amb guió de Nicholas Meyer i protagonitzada per Penélope Cruz i Ben Kingsley, Elegy va ser presentada al 58è Festival Internacional de Berlín.
El 2009 estrena a la selecció oficial del Festival de Cannes la pel·lícula Map of the Sounds of Toquio (Mapa dels sonidos de Tokyo), rodada entre el Japó i Barcelona, i protagonitzada per Rinko Kikuchi, Sergi López i Min Tanaka, amb guió de la mateixa Isabel Coixet. El mateix any inaugura From I to al Centre D’Art Santa Mònica, una instal·lació-homenatge al´obra de John Berger. El 2009 rep la Medalla d'Or de les Belles Arts a més de formar part del jurat de la 59 edició del Festival de Cinema de Berlín.
El 2011 estrena, dins de la secció "Berlinale Specials" del Festival de Berlín, el documental Escuchando al juez Garzón donant veu al magistrat a través d'una entrevista amb l'escriptor Manuel Rivas. El film va guanyar el Goya en la categoria de Millor Documental.
Durant el 2012 dirigeix un documental sobre els 10 anys del desastre del Prestige i els voluntaris que van participar en la recuperació de les costes gallegues que porta per títol Marea Blanca.
Aquest mateix any escriu, produeix i dirigeix el seu nou projecte,Ayer no se acaba nunca. La pel·lícula es presenta a la secció Panorama de la 63a edició del Festival Internacional de Cinema de Berlín i inaugura aquest mateix any el Festival de Màlaga on la pel·lícula guanya quatre Biznagas de Plata en les categories, Premi Especial del Jurat, Millor Actriu , Millor Fotografia i Millor Muntatge, aquests dos últims premis guanyats per Jordi Azategui.
A finals del 2012 comença a rodar un altre nou projecte, acabat el 2013 i titulat Another Me (Mi otro yo), dirigit per Coixet, escrit per ella mateixa i Cathy MacPhail, i rodat entre Gal·les i Barcelona. Aquest thriller va comptar amb la participació de Sophie Turner, Rhys Ifans, Claire Forlani, Jonathan Rhys Meyers i Geraldine Chaplin, entre d'altres.
Durant l'estiu del 2013 roda Learning to Drive, una producció americana rodada a Brooklyn, Nova York, i basada en un article publicat al New York Times protagonitzada per Ben Kingsley i Patricia Clarkson, amb qui Isabel Coixet ja havia treballat a Elegy. La pel·lícula es va presenta al Festival Internacional de Cinema de Toronto on va guanya el segon premi del públic.
Nobody Wants the Night (Nadie quiere la noche) és el seu següent projecte, rodat a Noruega, Bulgària i les Illes Canàries. La pel·lícula és protagonitzada per Juliette Binoche, Rinko Kikuchi i Gabriel Byrne.
Isabel Coixet, sempre interessada a rodar documentals per denunciar allò amb què no està conforme o per donar veu als seus protagonistes, roda a finals de 2014 al Txad un documental narrat per Juliette Binoche que porta el títol de Talking about Rose. Prisoner of Hissène Habré. La peça relata l'experiència d'un grup de víctimes de la tortura en la lluita per portar l'exdictador del Txad davant la justícia, esforç liderat per l'advocat especialitzat en drets humans nord-americà Reed Brody.
A l'estiu del 2016 dirigeix el llargmetratge The Bookshop, titulat a Espanya La librería. El guió adaptat per Coixet es basa en la novel·la del mateix nom de l'escriptora anglesa Penelope Fitzgerald i rep el premi a la millor adaptació literària a la Fira del Llibre de Frankfurt de 2017. La pel·lícula és rodada a Irlanda del Nord i a Barcelona, protagonitzada per Emily Mortimer, Bill Nighy i Patricia Clarkson amb gran èxit de públic.The Bookshop va ser estrenada fora d'Espanya en una "Berlinale Special Gala"a la 68a edició del Festival Internacional de Cinema de Berlín, que va tenir lloc al febrer de 2018.
El llargmetratge Elisa i Marcela, escrit per Coixet a partir dels fets reals relacionats amb el casament de dues dones el 1901, registrat com el primer matrimoni homosexual registrat al món, ha estat el seu següent projecte.
Al llarg del 2018 i 2019 Isabel Coixet va acaba d'escriure els guions, va produir i va rodar els vuit episodis de la primera temporada de la sèrie Foodie Love per a la plataforma HBO, amb Guillermo Pfening i Laia Costa als papers protagonistes. La sèrie es va estrenar a Espanya el 4 de desembre de 2019 i a la resta del món en els mesos successius.
Durant els mesos de gener i febrer de 2020 es va rodar la pel·lícula It Snows in Benidorm, titulada en castellà Nieva a Benidorm.
L'abril del 2006 va ser distingida amb el Premi Sant Jordi de Cinema que atorga Ràdio Nacional d'Espanya i el setembre del mateix any amb la Creu de Sant Jordi per la Generalitat de Catalunya.
“Un dels aspectes més notables (…) és com aconsegueix que a través del seu cor de veus entenguem molt millor els límits del consentiment sexual i de quina manera opera un depredador sexual (…) Coixet traça un precís mapa de l’abús.” Elsa Fernández-Santos: Diario El País
“Un documental impressionant (…) “El sostre groc” es viu com un thriller, com espectador, i com una tragèdia, com a persona. (…) L’únic que no té sostre és la lucidesa d’Isabel Coixet.” Carlos Loureda: Fotogramas
“El documental és digne de veure, d’entendre el que anuncia i el que denuncia (…) potent i emocionant (…) Coixet aborda amb gust exquisit i molt de tacte tot l’obscur episodi (…)” Oti Rodríguez Marchante: Diario ABC
2022: Premis Goya: Nominat a millor documental
2022: Festival de Sant Sebastian: Premi TVE "Otra mirada"
2022: Premis Gaudí: Millor documental
Afegeix un nou comentari