El último Elvis

Auditori Miquel Pont
Títol original
El último Elvis
Durada
92min.
Any
2011
País
Argentina
VO. Carlos Gutiérrez “Elvis”, és un cantant separat que viu a Buenos Aires. Sempre ha viscut la seva vida com si fos la reencarnació de Elvis Presley, negant-se a acceptar la realitat. De sobte una situació inesperada, l’obliga a fer-se càrrec de la seva filla que no veu massa sovint.
Director
Que diu el director
El Director: Armando Bo II Director i productor argentí. Va néixer al 1979. Té el mateix nom que el seu avi que va ser director, actor i productor de gran nomenada a Argentina. Els seus inicis a la pantalla varen ser als 13 anys on va actuar “Ya no hay hombres” de Alberto Fischerman (1991) Va entrar a l’equip de producció de “Teleganas” al 1998.I més tard gràcies al seu pare (que és productor), va entrar a La Brea (exitosa productora de cinema) fent publicitat. Va poder entrar de “meritori” ( persona que treballa sense sou només per fer mèrits per aconseguir una plaça remunerada). Va passar de meritori a producció i després com a assistent de direcció. Al cap de tres anys va estudiar a Nova York 4 mesos intensos a l’Escola del Cinema. Al 2010 es va donar a conèixer amb “Biutiful“ on va fer el guió conjuntament amb Alejandro González. Pel·lícula que va guanyar varis premis i nominacions als Òscar. Al 2012 va escriure, produir i dirigir “El ultimo Elvis”. Van passar 6 anys des de que Bo va dibuixar la idea al seu pare Victor per començar a treballar amb “El ultimo Elvis” Actualment Armando Bo té productora pròpia “Rebolucion” juntament amb Luciano Podcaminsky.
Crítiques
"Graciosa y delirante, el personaje principal de 'El Último Elvis' se ganará un buen montón de aficionados en esta parábola de la obsesión y la negación de Armando Bo" John Anderson: Variety "Un escalofriante drama social sobre la mitomanía como cárcel y, al tiempo, como salvación. (...) Brillante hasta su extraordinario último plano, (...) 'El último Elvis' es una conmoción social, mística y musical." Javier Ocaña: Diario El País "Documentando el patetismo de un doble del Rey del Rock. (...) Iñárritu produce. Mc lnerny y Armando Bo (nieto) encandilan. (...)Sergio F. Pinilla: Cinemanía "Una película humilde, serena e intimista, presidida por momentos de ternura muy naturales, sin atisbo de sentimentalismo (...) una obra calurosa y conmovedora." Lluís Bonet Mojica: Diario La Vanguardia "Fascinante aproximación a las vicisitudes de un excéntrico imitador del Rey del Rock (...) Para creyentes en el poder del escenario. (...)Manuel Yáñez Murillo: Fotogramas
Premis
2012: Festival de Sundance: Secció oficial a concurs llargmetratges internacionals 2012: Festival de San Sebastián (Secció Horizontes Latinos): Millor pel·lícula

Afegeix un nou comentari

Text pla

  • No es permet l'ús d'etiquetes HTML.
  • Les línies i paràgrafs es trenquen automàticament.
  • Les adreces web i de correu electrònic es transformen en enllaços automàticament.