Versió original en castellà
No recomanada per a menors de 16 anys
Vestida amb un xandall, amb cabells peroxidats i una pila de moviments brutals, la ballarina Ema (Mariana di Girolamo) esclata a la pantalla com una bengala en el fantàstic, atrevit i profundament humà drama de Pablo Larraín. A Valparaíso, l’Ema i la seva parella, el coreògraf Gastón (Gael García Bernal), han adoptat en Polo, un nen colombià de 6 anys. Però la relació no està preparada per a les responsabilitats del matrimoni, i molt menys per a la paternitat.
Pablo Larraín és un cineasta (director, productor i guionista) xilè, nominat als Premis Óscar en 2013 per No, així com als Premis Globus d'Or en 2015 per El club i en 2016 per Neruda. En 2016 va estrenar la pel·lícula Jackie, sobre la vida de Jacqueline Kennedy.
El seu quart llargmetratge és No, una pel·lícula en la que el mexicà Gael García Bernal interpreta a un publicista que desenvolupa una campanya a favor del "No" al plebiscit per a impedir que Pinochet seguís al poder. Va ser nominada al Premi Óscar en la categoria de Millor pel·lícula de parla no anglesa, convertint-se en la primera pel·lícula xilena nominada als Premis de l'Acadèmia.
Al febrer de 2015 va estrenar la seva cinquena pel·lícula, El Club, a la Berlinale, on va obtenir l'Ós de Plata-Gran Premi del Jurat. Va guanyar una nominació als Globus d'or a la categoria de Millor pel·lícula de parla no anglesa.
Amb Ema canvia el seu enfoc habitual de la història passada de Xile per una mirada al present i les seves relacions. La cultura urbana del segle XXI serveix de marc pel viatge interior d'uns personatges calidoscòpics que s'enfronten a la responsabilitat fora d'ells mateixos.
"No hi ha distanciament social possible davant la contundència i explosivitat d'Ema, l'últim èxtasi cinematogràfic del director xilè més celebrat dels darrers anys". TGN (Tarragona Cultura)
" És la pel·lícula més audaç i inclasificable d'un dels cineàstes més audaços i inclasificables en actiu (...) una obra plena d'amor i odi, agressiva i dolça, poètica i macarra, grotesca i preciosa a la vegada. Una meravella" Nando Salvá, Diario El Periódico
2019: Festival de Venècia: Secció oficial a competició
Afegeix un nou comentari