La Carla té catorze anys i és una jove desafiant i rebel. Viu en un antic restaurant de carretera als afores d’un poble amb la seva jove mare soltera mentre falta a classe i passa les hores amb el seu amic Efraín. Quan l’assistenta social s’adona que està embarassada de cinc mesos, la Carla ingressa a “La Maternal”, un centre per a mares menors d’edat on comparteix el seu dia a dia amb altres joves com ella. Junt amb els seus nadons, s’enfrontaran a aquest nou món d’adults pel que no han tingut temps de preparar-se.
VOE
No recomanada per a menors de 12 anys
Compra les teves entrades aquí
Pilar Palomero neix a Zaragossa al 1980, ciutat on segueix la seva base vital i des de la qual es trasllada per realitzar els seus projectes cinematogràfics. Estudia a la Universitat de Saragossa i a l'Escola de Cinematografia i de l'Audiovisual de la Comunitat de Madrid, l'ECAM, on es va graduar el 2006 com a directora de fotografia. Va treballar com a escriptora i guionista de cinema i audiovisuals. A més va ser professora en aquestes mateixes especialitats, escriptura i direcció de guions i audiovisuals, El 2013 es va traslladar a Bòsnia i Hercegovina i va estudiar un Màster en Direcció de Cinema a la Film Factory el 2013, dirigit pel cineasta hongarès Béla Tarr a la ciutat de Sarajevo. Va començar a realitzar curts, documentals, assajos, juntament amb directores com Carla Simón a Generation Kplus.
Els curtmetratges de Palomero exploren la vida amb realisme, valorant l'educació i el diàleg com a eines per avançar a la convivència. L'amistat entre les persones, les relacions humanes i els valors aportats per la comunicació són els temes que Palomero aborda a l'escriptura dels seus guions. Així, explica com a partir d'una relectura del quadern d'apunts de Religió del 1992, quan va estudiar sisè d'EGB, va embastar el guió per a la pel·lícula Las niñas. Rescata frases textuals com "la sexualitat està al servei de l'amor" que utilitza en escriure la pel·lícula. El contrast entre els esdeveniments internacionals d'aquell any, l'Exposició Universal de Sevilla del 1992 o els Jocs Olímpics de Barcelona del 1992, amb el missatge que ella i les companyes de l'escola van rebre, la situa en la realitat de l'educació rebuda. El desig de transmetre emocions, abordar el pas de la infantesa a la maduresa, són qüestions que impulsen Palomero a fer el salt del documental a la ficció.
Palomero ha desenvolupat el seu treball com a directora i escriptora, realitzant nombrosos curtmetratges que han estat exhibits a diversos festivals internacionals de cinema com el de Varsòvia, Lisboa, el Festival de Cinema de Sarajevo, el Festival Internacional de Cinema de Huesca o el Festival de Malaga. El 2016 va participar al Sarajevo Talents i el 2017 a la Berlinale Talents.Entre els treballs fílmics destacar Nen balcó (2009), Chan Chan (2012), Noé (2015), La nit de totes les coses i Agenda 1958 de 2019.
El 2020 va estrenar el seu primer llargmetratge, Las niñas, com a directora i escriptora. Una pel·lícula exhibida i seleccionada al Festival Internacional de Cinema de Berlín i al Festival Internacional de Cinema de Xangai, entre d'altres. Entre els seus reconeixements, el premi a la millor pel·lícula en espanyol al Festival de Malaga, premi a la fotografia i Premi Feroz.
Aquest mateix any va ser estrenat el film bolivià-argentí Chaco dirigit per Diego Mondaca, en què Palomero va col·laborar en el guió.
El 2022 va estrenar al Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastian La maternal, el seu segon llargmetratge, on torna al món de l'adolescència.
Pilar Palomero forma part del col·lectiu Bistrik7. Aquest col·lectiu està format per la primera generació de cineastes de l'escola Béla Tarr's Film Factory a Sarajevo. Comparteixen un esperit d'humanisme i formes disruptives de narració.
"El treball de Carla Quílez és gegantí i ha estat premiat amb tot mereixement en diversos festivals, entre ells el de Sant Sebastian. Una interpretació plena de física i química, i arrasadora de força, geni i sentiment." ABC – Oti Rodríguez Marchante
"La maternal, una pel·lícula que retrata una realitat terrible i per això Palomero ha consultat noies que han viscut aquesta experiència i fins i tot les enfronta a la seva càmera, atorgant-los un paper secundari a la trama" Cineuropa - Alfonso Rivera
"La maternal sorgeix més de la necessitat de visibilitzar el tema de les mares joves." Elcinefil.cat – Jesús González Notari
2022: Premis Goya: Nominada a millor pel·lícula, direcció i actriu secundària (Cervantes)
2022: Festival de Sant Sebastian: Millor interpretació protagonista (Carla Quílez)
2022: Premis Feroz: Nominada a millor direcció, actriu i actriu de repartiment
2022: Premis Gaudí: Millor actriu secundària (Cervantes) i actriu revelació (Quílez)
Afegeix un nou comentari