Versió original castellà
Tucumán, l'Argentina, 2014. Una jove ingressa en un hospital amb un dolor abdominal sever, sense saber que està embarassada. Desperta emmanillada a la llitera i envoltada de policies, acusada d'haver-se provocat un avortament. Després de dos anys en presó preventiva, és sentenciada a vuit anys de presó per homicidi agreujat per vincle. Una advocada tucumana lluitarà per la seva llibertat amb el suport de milers de dones i organitzacions, que s'uniran per canviar el curs de la història judicial a l'Argentina.
Pel·lícula no recomanada per a menors de 12 anys.
Dolores Fonzi (Buenos Aires) és una actriu, directora i guionista argentina. Formada en interpretació a l’escola de Carlos Gandolfo, inicia la seva carrera televisiva el 1996 amb La nena. El 1998 assoleix una gran popularitat interpretant Clara Vázquez a la sèrie juvenil Verano del 98, un paper que la consolida com una de les figures emergents de la ficció argentina. El 1999 fa el salt al cinema amb Plata quemada i Esperando al Mesías.
El 2001 rep un ampli reconeixement per la seva interpretació a El sodero de mi vida. Poc després participa a Caja negra, un projecte creat conjuntament amb Luis Ortega, i encadena treballs en films com Vidas privadas (2001), El fondo del mar (2003), El aura (2005), La mujer rota (2007), Salamandra (2008), El club de la muerte (2008) i El campo (2011), pel qual és nominada al Premi Còndor de Plata a millor actriu.
A la televisió protagonitza Disputas (2003), Sangre fría (2004) i la minisèrie Soy tu fan (2006), que també produeix. Participa en El tiempo no para i en diversos episodis de Mujeres asesinas entre 2005 i 2008. El 2012 torna a la televisió amb Graduados i forma part del repartiment d’En Terapia, alhora que reprèn l’activitat teatral amb Isósceles. Aquell mateix any roda El Crítico, dirigida per Hernán Guerschuny.
El 2015 protagonitza La patota, celebrada per la crítica i destacada al Festival de Canes, i intervé també a Truman. El 2016 s’incorpora a la telenovel·la La Leona.
El 2023 escriu, protagonitza i dirigeix el seu primer llargmetratge, Blondi, que obté una nominació al Festival Internacional de Cine Independiente de Buenos Aires.
“Aconsegueix moure’s amb astúcia per les convencions del gènere judicial fins a atrapar a l’espectador amb la seva convicció [...] destil·la una èpica contagiosa que reivindica una terra de «lluita i resistència».” Elsa Fernández-Santos: Diari El País.
“És cinema social, polític i feminista, però també abraça ser cinema de gran entreteniment. [...] fantàstic guió.”
Janina Pérez Arias: kinótico.
“Una pel·lícula profundament política [...] La seva potència radica a assenyalar que cada retrocés no és un fet aïllat, sinó part d'una disputa constant per la llibertat.” Juan Pablo Russo: EscribiendoCine.
Nominada a millor pel·lícula iberoamericana als Premis Goya 2025.
Millor interpretació de repartiment (Camila Plaate)al Festival de Sant Sebastià 2025.
Millor pel·lícula llatinoamericana als Premis Forqué 2025.
Nominada a millor pel·lícula de parla no anglesa al Critics Choice Awards 2025.
Afegeix un nou comentari