Un simple accidente

Jafar Panahi (Mianeh, l'Iran, 1960) és un director, guionista i muntador considerat una de les veus més influents del moviment de la Nova Ona iraniana. Després d’estudiar a la Universitat de Radiodifusió de l'Iran i realitzar curtmetratges, documentals i pel·lícules per a televisió, va treballar com a assistent d'Abbas Kiarostami a A través de los olivos (1994). El seu debut en el llargmetratge, El globo blanco (1995), coescrita amb Kiarostami, es va estrenar en el marc de la Quinzena de Realitzadors de Canes i va obtenir la Càmera d'Or, cosa que va marcar l'inici d'una trajectòria internacional reconeguda per la seva mirada humanista cap a la vida a l'Iran, especialment la de dones, nens i treballadors. Van seguir obres fonamentals: El espejo (1997), Lleopard d'Or a Locarno; El círculo (2000), Lleó d'Or a Venècia, prohibida a l'Iran pel seu retrat de la condició femenina; i Sangre y oro (2003), premiada a Un Certain Regard de Canes però igualment censurada al seu país. El 2006, Offside, que narra el desafiament de dones joves que volien assistir a un partit de futbol, li va valer l'Os de Plata a la Berlinale. La seva carrera s'ha vist marcada per enfrontaments amb el règim iranià. Arrestat el 2009 i novament el 2010, va ser condemnat a sis anys de presó i a 20 anys de prohibició de dirigir, escriure o concedir entrevistes. Malgrat això, Panahi va trobar formes clandestines de continuar filmant: Esto no es una película (2011), un diari filmat al seu apartament, va arribar a Canes amagat en un llapis de memòria dins d'un pastís. Més tard, Closed Curtain (2013), codirigida amb Kambuzia Partovi, va guanyar l'Os de Plata al millor guió a Berlín. Amb Taxi Teheran (2015), filmada per ell mateix als carrers, va obtenir l'Os d'Or a Berlín i el Premi FIPRESCI, i va aconseguir un impacte cultural sense precedents dins i fora de l'Iran. El 2018 va presentar Tres caras a Canes, on va guanyar el Premi al millor guió, i el 2022 va rebre el Gran Premi Especial del Jurat a Venècia per Los osos no existen, mentre complia una altra condemna de presó. Alliberat el 2023 després d'una vaga de fam, Panahi va tornar el 2025 a la competició de Canes amb Un simple accidente, amb la qual va obtenir la Palma d'Or. Així es va sumar a l’escassa elit de cineastes que han conquerit els màxims guardons dels tres grans festivals europeus (Venècia, Berlín i Canes). El seu cinema, sempre en tensió entre la poesia i la resistència, continua sent el 2025 un referent internacional del poder de l'art enfront de la censura i l’opressió.