Romería

Carla Simón i Pipó (Barcelona, ​​22 de desembre de 1986), és una guionista i directora de cinema catalana. Tot i néixer el 1986 a Barcelona, ​​creix a les Planes d'Hostoles (Garrotxa). La sida li ha pres els seus pares quan tenia seis anys i se'n va a viure amb els oncles i amb una cosina. Aquesta experiència va ser la base del seu primer llargmetratge. Es gradua en comunicació audiovisual a la Universitat Autònoma de Barcelona l'any 2009, després de fer una estada a la Universitat de Califòrnia, on fa els seus primers curts, Womens in Love, en col·laboració amb Marco Businaro. El 2010 fa un màster a Innovació i Qualitats Televisives, organitzat per Televisió de Catalunya, on realitza el capítol pilot d'una sèrie de ficció titulada La clínica, amb la participació dels actors Miquel Sitjar i Anna Casas. El 2011, amb el suport d'una beca de l'Obra Social de la Caixa,estudia a la London Film School. Allà, escriu i dirigeix el documental Born positive, (sobre joves nascuts amb el VIH) i els curts Lipstick (on dos nens s'enfronten a la mort de l'àvia) i Les petites coses (on narra la relació entre la seva àvia i la seva tia). Ambdós curtmetratges han estat seleccionats per diversos festivals internacionals. Estrena també el curtmetratge experimental Llacunes l'any 2015, creada a partir de les cartes de la seva mare, Neus Pipó, una figura que després apareixerà també a la seva primera pel·lícula. El 2017 estrena el seu primer llargmetratge, Estiu 1993, que segons l'autora, té com a objectiu respondre el dubte de com explicar la mort a un menor i com entendre el que està succeint al seu voltant des dels silencis i els gestos. És un guió autobiogràfic escrit per la mateixa Carla Simó, que narra la seva infància: amb sis anys és adoptada pels oncles materns, ja que la seva mare acaba de morir víctima de la sida, la mateixa malaltia que havia matat el pare tres anys abans . La pel·lícula planteja des de la mirada de la nena el procés d'adaptació difícil a la seva nova família d'adopció.  La cinta ha rebut nombrosos premis i nominacions: a la Berlinale (premis a millor òpera prima i Gran Premi de la secció Generació Kplus), al Festival de Màlaga de cinema espanyol (Premi Dunia Ayaso i Bisnaga d'Or), al FIC-CAT (Premi del Jurat i Premi de la Crítica), al Festival Internacional de Cinema d'Istanbul (Premi especial del jurat) o al Festival Internacional de Cinema Independent de Buenos Aires (millor direcció). També  obté el Gaudí a la millor direcció, el Goya a la millor direcció novell, i el Premi Ciutat de Barcelona 2017 d'Audiovisuals per la seva excel·lència tècnica i artística i, especialment, pel treball que fa amb les actrius. El setembre del 2017 la pel·lícula és escollida per l'Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques d'Espanya per representar Espanya als premis Oscar. L'any 2019 treu a la llum el curtmetratge Després també, el qual rep nombrosos premis i nominacions: als Premis Gaudí (nominació al millor curtmetratge) i Festival Internacional de Cinema de Cartagena d'Índies (secció curts), entre d'altres. El 2020 rep un Premi Nacional de Cultura, atorgat pel Consell Nacional de Cultura i Arts, com a «reconeixement a professionals que són referents per a les generacions més joves». Segons el CoNCA, «Simó ha esdevingut una clara font d’inspiració per a tota una fornada de directors catalans». Aquell any també  codirigeix amb Àlex Rigola el capítol Vania de la sèrie Escenari 0 (HBO), on adapta l'obra de teatre L'oncle Vània d'Anton Txékhov. Des del juny del 2021 forma part de la nova Junta de l'Acadèmia del Cinema Català, presidida per la directora Judith Colell i Pallarès. La pel·lícula Alcarràs guanya l'Os d'Or a la millor pel·lícula a la Berlinale de 2022. D'aquesta manera, es converteix en la primera cineasta catalana a assolir aquest reconeixement.